La nova temporada d’òpera dels Amics de s’Òpera de Maó proposa dues representacions de l’òpera Rigoletto (1851) de Verdi per als dies 25 i 27 de maig, un dels més coneguts del compositor i una obra clau en la història de la lírica.

Han passat més de 150 anys des de la seva estrena al teatre de La Fenice de Venècia i Rigoletto continua essent una de les obres imprescindibles del repertori operístic. Durant l’últim mig segle, etapa en què l’òpera a Menorca ha vingut de la mà dels Amics de s’Òpera de Maó, Rigoletto s’ha programat en quatre ocasions (1977, 1985, 1992 i 2003), a la qual se sumarà la que podrem gaudir els propers dies.

Rigoletto forma, juntament amb Il trovatore (1853)i La traviata (1853) la que es coneix com a trilogia popular de Verdi. Aquests tres títols van suposar un canvi en la producció del compositor, que manifestava la voluntat d’abandonar l’estètica de l’esquema romàntic i apropar-se més a la realitat humana.

Rigoletto és un drama de passió, falsedat, venjança i amor. El bufó geperut del duc de Màntua té una filla Secreta, Gilda, que és seduïda pel duc. Els cortesans la rapten i la porten a palau creient que és l’amant de Rigoletto, que els insulta i els reclama la seva filla. La part més dura i violenta d’aquesta història comença a partir de la violació de Gilda. Després d’intentar demostrar a la filla que el duc no l’estima, Rigoletto planeja la seva venjança, contractant un assassí a sou per fer desaparèixer el duc. Però finalment qui mor és la seva filla, que se sacrifica per un home que no mereixia el seu amor.

El personatge principal és Rigoletto, que en la seva feina de bufó era menyspreable i menyspreat, però que desplega un altre caràcter en la seva faceta com a pare. Verdi va escollir la tessitura de baríton perquè era la més adient per a representar-lo com a pare. És un exemple clar de l’objectiu que Verdi projectava en termes de dramatúrgia musical, ja que tots els elements que intervenen en l’òpera estan calculats al detall per intensificar el significat de la història mitjançant la música. El text, la instrumentació, els motius melòdics que reapareixen al llarg de l’obra… Tot està pensat per a reforçar la imatge que volia transmetre del personatge i l’empremta que volia deixar en el públic, que se sent fascinat per una figura que tant provoca una repulsió instintiva com una compassió infinita.

D’aquí ve que el rol de Rigoletto estigui considerat com un dels papers més brillants per a la corda de baríton, demanant grans dots d’actor i una veu potent i resistent. Suposa un gran repte en la part vocal i també en la part escènica, molt exigent en la caracterització de tots els matisos d’aquesta figura grotesca. A Menorca es pot presumir de tenir un dels millors cantants que han interpretat aquest personatge, Joan Pons, que el va representar per darrera vegada a l’illa en 2003. Joan Pons ha estat el referent internacional per a moltes generacions de cantants, així com també el baríton Leo Nucci, que l’ha interpretat en més de sis-centes funcions al llarg de la seva carrera, entre les quals s’inclouen les que va fer a Maó en 1992.

En les funcions de 2018 comptarem amb Amartuvshin Enjhbat, jove baríton d’origen mongol que està treballant actualment als principals teatres d’òpera del món. Des de l’any passat, ha cantat el rol principal de Rigoletto al teatro San Carlo de Nàpols, al Regio de Parma, Gènova, a l’Arena de Verona i el Theater Kiel a Alemanya. I d’aquí a finals d’any té previst encara representar-lo a Salerno, Palermo i Nàpols. Enjhbat és un baríton verdià del qual es destaca la seva dicció, la bellesa del seu timbre i el notable volum vocal.

Durant el 2017 i el 2018 la soprano Jessica Nuccio serà Gilda al Teatro del Maggio Musicale Fiorentino i a Sidney, després d’haver-la cantat a Maó, Parma, Liège, Seul, Arena de Verona i Nàpols. D’ella ha dit la crítica que és “la Gilda ideal. Ens va seduir la seva agilitat, la bellesa del seu timbre, la precisió de l’entonació, els seus aguts i la seva potència sonora.” (L’opera, Parma, 2018); “De Jessica Nuccio impressiona el timbre vellutat, el domini dels aguts […] però sobretot l’acurada correcció dramatúrgica que fa que la seva Gilda ens commogui profundament”.

Ivan Magri, el tenor sicilià que representarà  el duc de Màntua, ha cantat fa poc aquest mateix paper a la Royal Opera House de Londres, així com també al Teatro Petruzzelli, a Eslovàquia, el festival d’òpera de Savonlinna, Dresden, Roma, Hamburg o Stuttgart.

A les veus dels tres personatges principals se sumen en aquesta producció les del baix italià Antonio di Matteo com a Sparafucile, la mezzosoprano Ana Ibarra com a Maddalena, la soprano Paula Iragorri com a Giovanna, David Frucci serà Matteo Borsa i Jeroboam Tejera el comte Monterone. Les veus menorquines estaran representades per Maria Camps com a comtessa de Ceprano i patge, Jaume Gelabert com a comte Ceprano i Paulino Maria com a Marullo.

La part coral, que en aquesta òpera només requereix de veus masculines, queda com sempre en mans del cor dels Amics de s’Òpera de Maó, sota la direcció de Cristina Álvarez. Matteo Beltrami, músic italià format a Milà i amb una carrera que s’apropa als vint anys d’experiència com a director, serà el conductor de l’orquestra simfònica de les Illes Balears. La direcció escènica d’aquest drama passional ha estat confiada a un veterà de l’escena i gran conegut entre el públic menorquí, Massimo Gasparon.

En pocs dies arribarem a la cloenda de la 47 temporada d’òpera a Menorca, que es tanca amb un recital el proper dissabte 3 de novembre al Teatre Principal de Maó. La Fundació Menorquina de l’Òpera ha organitzat una gala lírica -“Moments d’òpera”- en la qual tindrem l’oportunitat de conèixer dues veus que despunten en el panorama internacional.

Ketevan Kemoklidze és una jove mezzosoprano nascuda a Geòrgia. Va ampliar la seva formació musical a l’Accademia del Teatro alla Scala de Milà i ha estat guardonada en nombrosos concursos internacionals, entre ells Operalia (Plácido Domingo), Toulouse, Francesc Viñas, Belvedere, Elena Obraztsova o el Concurs de Músics Georgians.

En 2002, quan encara estava estudiant al Conservatori, Kemoklidze va debutar com a Maddalena a Rigoletto. Des de llavors ha cantat amb gran èxit als escenaris més importants, com la Deutsche Oper de Berlín, el Théâtre du Capitole de Toulouse, Teatro Regio de Parma, Teatro alla Scala de Milà, Massimo de Palerm, San Carlo de Nàpols, Arena di Verona, La Fenice de Venècia, Opéra National de Montpellier, Deutsche Oper am Rhein, Marsella, Montecarlo, Royal Opera House Covent Garden, Tokio, Los Angeles, Washington i Xile.

En la seva biografia destaca també la participació en la pel·lícula Io Don Giovanni del director Carlos Saura (2010), en la qual va encarnar a Adriana Ferrarese (Donna Elvira).

La seva agenda presenta recents i futurs compromisos que inclouen Carmen  a Caracalla i Trieste, La tempesta al Teatre de la Zarzuela, Don Carlo a Tel Aviv, Norma a Palma de Mallorca, Anna Bolena a Lausanne, La Gioconda al Liceu, així com recitals i concerts a Espanya, Alemanya i Geòrgia.

El seu company d’escenari al Teatre Principal serà Marcelo Puente, tenor d’origen argentí que va realitzar els seus estudis musicals al Conservatori de Córdoba i al Teatro Colón de Buenos Aires. En els darrers anys ha obtingut un destacat reconeixement com a tenor lirico-spinto a teatres com el Royal Opera House de Londres, Deutsche Oper de Berlín, òpera de Stuttgart, Teatro alla Scala de Milà, Teatro Colón de Buenos Aires, Ópera Estatal d’Hamburg, Théâtre Royal de la Monnaie a Brussel·les, Semperoper Dresden, Companyia d’Òpera Canadenca, Teatre de la Zarzuela a Madrid, Òpera Estatal de Praga i molts altres.

 

En la temporada que ara comença farà dos importants debuts: a l’Òpera Nacional de Washington amb el rol protagonista de Fausto i el seu debut a l’Òpera Nacional de París com  Cavaradossi. El tenor tornarà a Dresden com Don José a Carmen i Don Álvaro a La Forza del destino. També serà Don Álvaro a l’Òpera de Colònia i cantarà Cavaradossi a la Tosca de l’Òpera Estatal d’Hamburg.

La gala comptarà amb la presència de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, dirigida en aquesta ocasió pel mestre Valerio Galli. El director convidat és ddiplomat en piano i composició amb les més altes qualificacions i va estudiar amb grans mestres com Piero Bellugi, Aldo Faldi, Donato Renzetti i Carlo Moreno Volpini, completant la seva formació com a assistent del director d’orquestra David Kram al The Majesty’s Theatre de Melbourne (Austràlia). Va iniciar la seva carrera professional en direcció el 2007, amb 27 anys, amb Tosca per al “53è Festival de Puccini”. En les últimes temporades ha dirigit Madama Butterfly a Gènova i altres teatres italians, La forza del destino  a Pisa,  Tosca al Festival Puccini, Florència, Bolonya i Detroit; Turandot per a l’obertura del Teatre de Zhuhai Huafa (Xina) i a San Diego; La Bohème a Nàpols i Parma; Pagliacci a Verona (Teatre Filarmònic); Don Carlo a Gènova; La Rondine a Florència; un recital de Verdi amb Daniela Dessì a Parma amb l’Orquestra “A. Toscanini “.

Va obtenir un gran èxit tant per a la crítica com per al públic en el seu debut al Teatre de l’Òpera de Michigan a Detroit amb Turandot i amb La Bohème al 60è Festival de Puccini (amb Daniela Dessì, Fabio Armiliato).

No podia faltar en una ocasió com aquesta el Cor dels Amics de s’Òpera de Maó, dirigit per Cristina Álvarez, que també tindran un espai dedicat a nombres corals tan coneguts com el “Va pensiero” de Nabucco. El cor dels Amics de s’Òpera és i ha estat un dels motors del fet que l’òpera continui sent un dels esdeveniments culturals més destacats a l’illa.  

Veus solistes, cor i orquestra presenten un programa força complet i variat amb fragments exclusivament instrumentals com l’obertura de La forza del destino de Verdi i altres corals com l’esmentat abans.

Ketevan Kemoklidze i Marcelo Puente han seleccionat, per la seva part, àries ben conegudes per tots els assistents al recital, com “L’amour est un oiseau rebelle”, l’havanera de Carmen per a una poderosa mezzosoprano, o l’ària “Una voce poco fa” de la Rosina de Il barbiere di Siviglia de Rossini. Aquest és un dels temes més cèlebres del bel canto per a la veu de mezzosoprano, que permet fer una demostració de virtuosisme tècnic amb les endemoniades coloratures que embogien als oients del segle XIX i que avui en dia ens segueixen provocant plaer i sorpresa. Marcelo Puente s’ha reservat algun dels fragments més assenyalats del repertori líric, com “E lucevan le stelle” de l’òpera Tosca de Giacomo Puccini, “Celeste Aida” de Verdi o l’ària de Don José a Carmen “La fleur que tu m’avais jetée”, amb els quals podrà explorar tot el seu registre com a tenor.

 

Aviso Legal y Privacidad © 2013 Fundació Menorquina de l’Òpera - Associació d’Amics de s’Òpera de Maó